Per sortir faci Click sobre la fletxa blava de retrocedir de la part superior de l'esquerra

divendres, 30 d’agost del 2013

Filosofia de l'escot


Serps d'estiu
Per raons climatològicament òbvies, aquests dies abunden els escots. N'hi ha de tota mena i la meva intenció no és interpretar l'exuberant casuística d'aquests abismes carnals, sinó plantejar una qüestió que porta dècades preocupant. Quina ha de ser l'actitud d’un home en presència d'un escot femení? ¿Mirar? No mirar? ¿Mirar fent veure que no s’està mirant? En aquesta matèria, durant molts anys he aplicat la doctrina Testi. L'actor Fabio Testi va seduir a Ursula Andress i ella explicava que es va enamorar d'ell perquè, a diferència dels homes que havia conegut fins aleshores, Testi no va mirar els pits sinó els ulls. Sospito que Testi es va obligar a reprimir el seu instint, una reacció de contenció que, per respecte, molts homes tenen davant un escot irrefutable. Tàcitament, s'entén que en aquesta circumstància el que has de fer és no mirar d'entrada i després, si et en tens ganes, admirar-lo amb discreció (per cert: la doctrina Testi funciona sobretot si ets Testi).
Escot eròtic
En el 2004, la periodista francesa Monique Ayoun va publicar un llibre divertit i oportú, “Histoire de mes seins”. Entre altres anècdotes sobre la seva biografia pectoral, Ayoun descrivia les mirades que suscitaven els seus pits, especialment voluptuosos. Explicava que les mirades dels homes eren precises, fascinades, somiadores, assassines o com carícies. Les de les dones, en canvi, eren mirades d'inspecció, inquisidores, menyspreadores o acusadores.
Passats els anys, el protocol sobre quin ha de ser la nostra actitud davant d'un escot segueix sense tenir resposta.
Si ho ignores, sembla que el menyspreïs. Si li fas l'onada, potser estiguis sent sincer i espontani però quedaràs com un ignorant de l'Espanya d'Alfredo Landa. Per progrés evolutiu, hem après que les raons per portar escot pertanyen a la intimitat de la dona que decideix lluir.
L'actor Fabio Testi
Per això seria bo aclarir fins a quin punt es tracta d'un recurs estrictament privat o d'un element de comunicació sobre el qual els altres també podem  ens podem manifestar Por això proposo que La Vanguardia, sempre atenta als interessos reals del país (de quin costat penjar el rotllo de paper o la conveniència de portar mitjons de rombes), aculli un debat públic sobre una qüestió tan rellevant com l'escot. Les opinions dels homes seran benvingudes, però seria més interessant saber què opinen les dones i quines són les normes d'urbanitat que proposen i suggereixen en matèria d'escot.
Per acabar, una reflexió del llibre de Ayoun comentant el poder calòric dels seus pits: "A poc a poc vaig aprendre a utilitzar-los com una brúixola. Fugia sistemàticament dels homes massa capficats pels meus pits. Es van convertir en un excel·lent baròmetre de la sexualitat masculina. Tot depenia del grau d'interès que mostraven: cap interès, mal assumpte; massa interès, sospitós"
Sergi Pàmies
La Vanguardia del dia 04/08/13, página 27