Per sortir faci Click sobre la fletxa blava de retrocedir de la part superior de l'esquerra

divendres, 9 de novembre del 2012

De què som esclaus?

Les nostres cadenes
Som esclaus de nosaltres mateixos?, Si cal buscar culpables no cal anar massa lluny, ho som nosaltres.

No cal culpar ningú de les nostres desgràcies, del que no va bé a les nostres vides, la nostra felicitat no depèn del que ens envolta. Cada dia ens llevem, rebem el regal d'un nou dia per millorar la nostra vida i ningú és responsable més que nosaltres mateixos l'ús que fem d'aquesta nova oportunitat per canviar el que no ens agradi.
Els moment difícils són feixucs
De vegades penso que l'unic temor que hem de tenir és el de no ser nosaltres mateixos. Tenim un do meravellós que és el de la llibertat i hem de tenir el valor de fer ús d'aquest do alhora permetre que els que ens envolten, facin el que vulguin de les seves vides, sense pretendre que facin el que nosaltres volem, sense controlar, deixant que prenguin les seves pròpies decisions.
La vida no és perfecta, és plena de dificultats i de moments difícils per a l'ésser humà, bé que ho sabem nosaltres, però tenim les eines necessàries per afrontar-los, així com la llibertat de triar i reaccionar davant les dificultats.
Penso que no hem de ser esclaus dels errors passats, els hem de reconèixer, perquè sinó ens dominen, i hem de mirar el futur amb esperança i posar tot de la nostra part, sent solidari amb els que estan en desavantatge, al mateix temps que ser generosos amb ells.

Podem parar el nostre temps?
Sovint imposem els nostres criteris, però cal passar de la imposició a la paraula i ordenar les coses desordenades de la nostra vida. Són tantes les ocupacions que duem a terme al llarg del dia, que poques vegades tenim temps per aturar el rellotge i pensar seriosament, en tot això que estem vivint, sense arribar a ser esclaus, ja que això fa que perdem la referència de tot el que ens envolta.
De vegades es té la falsa il·lusió que tot funciona, quan això no és cert. Hem de pensar que el viure tan accelerat no és viure, és sobreviure. No s'ha de tenir por de "perdre el temps", perquè l'acceleració ens fa desaprofitar la vida i ser menys creatius, a més d'impedir connectar amb els altres.

Després d'aquestes reflexions i tornant a la pregunta inicial que era "de què som esclaus?", Penso que cada un de nosaltres, tindrà la seva pròpia resposta, sincera i presa en llibertat.
Mary Luz