Per sortir faci Click sobre la fletxa blava de retrocedir de la part superior de l'esquerra

divendres, 28 de setembre del 2012

La curiositat del ésser humà


Mirant pel forat del pany
Quan algunes vegades he sentit  curiositat per alguna cosa, veritable curiositat, després de saciar-me, m'he preguntat a mi mateixa si era una virtut o un defecte. He mirat el diccionari enciclopèdic i ens diu que la curiositat és: "el desig de saber i esbrinar alguna cosa". Bé, serà així, però tots tenim una escola pròpia i hi ha diferències molt assenyalades,

Sempre he sentit dir que el fet de tafanejar és més propi de la dona que l'home. Serà per això que en arribar a gran, té més agilitat mental?, Per descomptat que hi ha de tot però ... la realitat és que quan es tracta d'anar, per exemple, a un concert, una sessió de cinema, una exposició, una excursió , etc.,  imires al voltant, observes la quantitat de dones assistents que van amb alegria i curiositat, davant una minoria de cavallers.

Les persones grans, dormim a la tele?
Són moltes les persones grans que es conformen amb estar assegudes davant la televisió dormint. La seva principal activitat és seure a jugar a les cartes hores i hores.

Crec que la possibilitat de realitzar un somni, és el que fa que la vida sigui interessant i per a això cal sentir curiositat. Ignorem tantes coses que, quan les coneixem o les descobrim, ens omplen de goig i el fet d'augmentar el nostre nivell de satisfacció, és la forma més segura i duradera de ser feliç. Cal procurar que la curiositat no ens abandoni i procurar motivar-nos per funcionar millor.

Per descomptat que, si acceptem les nostres debilitats i apreciem les nostres virtuts, ens coneixerem en profunditat, sent aquest un pas important per desenvolupar la nostra intel·ligència personal, per mantenir el control davant qualsevol situació i gestionar els sentiments, valorant les virtuts, que les tenim i són moltes.
 

Morella, ciutat murellada
Portada per la meva curiositat, vaig assistir en un poble anomenat Morella (de la província de Castelló) a la festa que celebren cada 6 anys, i de aquí ve que se l'anomena "Sexeni". La meva curiositat em va portar a contemplar, amb gran sorpresa, el treball realitzat pels seus habitants durant tot l'any, consistent en tallar al voltant de 3.000 quilòmetres de tiretes de paper de diversos colors, arrissar-les i enganxar-les en panells formant tapissos amb dibuixos artístics meravellosos, dissenyats per ells mateixos i que col·loquen als dos costats i al llarg dels seus carrers, perquè tots els visitants puguin contemplar-los. Cada carrer estava dedicat a un tema diferent com per exemple, el cinema, la pintura, animals, vistes de pobles comarcals, treballs diferents dels que es dediquen la seva gent, etc. Aquesta meravella havia estat visitada per 150.000 persones.

I jo em dic a mi mateixa "beneïda curiositat" que m'ha portat a contemplar, un cop més, aquesta meravella.

Mary Luz