L'època musical dels anys 60 i 70, crec que ha estat la millor de la història. Alguns direu que és per a gent gran, però no, em sembla molt especial i per a totes les edats.
Parlar de música és interminable, gaudir-ne en totes les èpoques i en totes les diferents edats per les que hem de passar al llarg de la nostra vida, és primordial, adonant-te amb el pas del temps, que en la variació està el gust. Per descomptat que el gust de l'ésser humà és molt diferent i que a uns els agrada més un estil que a altres, però oh la música!, Quina cosa més meravellosa!
És el gran invent de l'ésser humà, ens fa vibrar, plorar, somiar, ballar, recordar, evocar, ens fa companyia i ens és fidel, va amb nosaltres al llarg de tota la nostra vida sense abandonar-nos. Si fem un recorregut per les obres dels diversos compositors, ens adonem que neix amb l'ésser humà. Tenim música a la Prehistòria, en l'Antiguitat, en l'Època Medieval, en el Renaixement, contemporània .... i segueix i segueix i segueix ....
He llegit que filòsofs com Rouseau, Herder o Herbert, defensen que "la música va néixer en perllongar i elevar els sons del llenguatge", no ho es, però el que sí és cert, és que és un regal dels déus, és màgica i s'empra en totes les ocasions amb la seva màgia i la seva vida pròpia. La música va lligada a la religió, l'amor, transmetent emocions com: sentiment, agitació, sacsejades, alegria, tristesa, empipaments, passió, tot coses intangibles i diferents. Quantes vegades s'ha apaivagat el nostre ànim a l'escoltar una música suau i relaxant després d'un dia agitat?, Quantes vegades a l'escoltar una música monòtona ens hem avorrit? ...
És tan important en l'ésser humà perquè és el mitjà per transmetre, en definitiva .... sentiments.
Schopenhauer deia: "A la música, tots els sentiments tornen al seu estat pur i el món no és sinó música feta realitat" .... Què bonic!
Mary Luz
